Actualitat

L'inici de l'etapa

Per a començar, ens agradaria situar-nos en el moment en què vas assumir la responsabilitat del projecte. Quan vas passar a dirigir eFormación i en quin context es va produir eixe relleu? Coneixies prèviament el projecte o va ser un descobriment per a tu? Quins reptes principals vas percebre en eixe primer moment?

En realitat no és que jo “prenguera” el projecte sinó que vaig participar en la seua creació com a part d'un equip al costat d'Alfonso Jiménez i a Enrique Valls, el nostre cap de servici en aquells dies. Per a comprendre millor com naix, cal distingir entre la seua gestació i la seua arrancada real.

La gestació va tindre lloc entre 1995 i 1999 dins un altre projecte al qual nosaltres, internament, anomenem IMATGE (Infraestructura Multimèdia Avançada de Telecomunicacions de la Generalitat). IMATGE tenia com a objectiu potenciar la xarxa corporativa per a donar suport a servicis exigents en amplada de banda. A més de la pròpia infraestructura, contemplava també una sèrie de plataformes horitzontals per a dinamitzar l'ús de la nova xarxa, una de les quals es van proposar, al costat d'altres com a Canal GV o com a Firma Digital, va ser la de formació en línia.

Donades les seues potencials implicacions, la nostra primera tasca, abans de decidir pel nostre compte quins anaven a ser les seues característiques tècniques, va ser la de posar-nos en contacte amb els qui anaven a ser els seus futurs usuaris convidant-los a participar i que foren ells, com a experts en formació i en la seua gestió, els qui determinaren com hauria de ser un projecte de formació en línia perquè funcionara en el nostre context. L'equip es va ampliar amb responsables de l'IVAP i de la EVES. Ens vam estar reunint periòdicament al llarg de diversos mesos i, sobre la base de la informació obtinguda, redactem el plec de condicions tècniques definitiu amb el qual es va publicar el concurs. 

En aquelles reunions ens obstinem a traure-li partit al fet que, potencialment, el projecte podria donar servici a moltes altres organitzacions del nostre entorn, i no solament a les dels quals érem allí asseguts. Si aconseguíem una plataforma multi-organització, és a dir, una espècie de “campus universitari" amb servicis comuns, capaç d'albergar diferents escoles, els efectes de sinergia serien brutals. Eixe va ser un dels majors reptes i, després de 25 anys de funcionament, cada vegada tinc més clar que esta decisió va provocar que, en lloc d'arrancar un projecte, encenguérem un foc.

Una vegada adjudicat, al llarg de 2000, es va construir la plataforma de formació en línia que va començar a funcionar, a principis de 2001, amb el nom de e-Formación. És llavors quan passa de l'etapa de gestació a la d'arrancada assenyalant, en 2001, com la seua data d'inici o naixement. 

El projecte va començar amb força i va impactar en el sector tecnològic de la Comunitat Valenciana, el mateix any del seu naixement, e-Formación va ser reconegut amb el “Premi al projecte de desenrotllament tecnològic rellevant” en la Nit de les Telecomunicacions Valencianes. Tres anys després, en 2004, va obtindre un reconeixement a nivell nacional quan el diari Expansió li va atorgar el “Premi Expansión a les millors pràctiques de l'Administració Electrònica”.

El context del projecte

Quan vas assumir la direcció, quina era la situació d'eFormación? Com descriuries l'estat del projecte en eixe moment, tant des del punt de vista organitzatiu com tecnològic o estratègic?

Atés que es tractava d'un projecte nou, en lloc de parlar de la seua situació en els seus inicis, contaré una anècdota que explica el context. Enrique Valls i jo vam fer una presentació per a exposar la nostra idea en el despatx d'un responsable vinculat a la formació. Va ser un autèntic fracàs; pràcticament ens va fer fora, i ens va vindre a dir que allò era una cosa de ciència-ficció en la Generalitat, vaja, una marcianada.

Hui sona fort, ja ho sé, però si recordem que, en els anys noranta, molts funcionaris continuaven aferrant-se a les màquines Olivetti i els potets de Típex encara formaven part del lloc de treball, no és d’estranyar que fórem defenestrats.

Mesos després, encara que continue desconeixent què el va portar a canviar d’opinió, vam rebre la trucada del mateix responsable demanant-nos que tornàrem a contar-li el projecte. A partir d’aquell moment ens posàrem en marxa i eFormación va començar a gestar-se.

Moments decisius

Durant la teua etapa al capdavant del projecte, hi va haver algun moment, decisió o fita que consideres especialment rellevant i que marcara un abans i un després en l’evolució d’eFormación?

Va haver-hi una decisió transcendental en la fase de gestació, com ja he comentat abans: la condició que la nova plataforma fora multiorganització. Això obria les portes a totes les persones interessades en la formació en l’entorn de la Generalitat i, al mateix temps, facilitava la creació d’efectes de sinergia entre tots els campus que s’hi afegiren en el futur.

A banda d’esta decisió inicial, hi va haver un projecte que va marcar un abans i un després: Internauta (entre 2004 i 2012), un projecte l’objectiu del qual era formar desenes de milers de ciutadans en l’ús d’internet. Això ens va obligar a invertir en nous desenvolupaments per a l’administració i gestió de la plataforma i a crear un equip de recursos humans especialitzat en totes les tasques i rols que intervenen en un procés de formació virtual: plataforma tecnològica, continguts, dinamitzadors, atenció d’incidències, etc.

L’essència del projecte

Si hagueres de definir eFormación de manera breu i directa, com ho faries? Què representa per a tu este projecte en una frase?

eFormación és una "xarxa de persones" dedicada a millorar els processos formatius mitjançant la incorporació dels avantatges que, en cada moment, ens oferix l’estat de l’art tecnològic.

El valor de la formació en l’administració

Des de la teua experiència, quin paper juga la formació en l’àmbit de l’administració pública? Com contribuïxen iniciatives com eFormación al desenvolupament professional de les persones i a la millora de les organitzacions públiques?

La formació dels empleats públics és fonamental per a prestar servicis eficaços a la ciutadania. Un professional de l’administració pública ha d’estar preparat per a poder fer-ho de la millor manera possible i l’organització a la qual pertany, al seu torn, està obligada a facilitar-li la formació que necessita. És ací quan eFormación adquirix sentit en permetre l’ús de metodologies descentralitzades i flexibles que, sumades a les tradicionals, són eficaces per a potenciar el seu desenvolupament professional i l’acompliment.

El paper de les persones i els equips

Els projectes que perduren en el temps solen recolzar-se en el treball col·lectiu. Quin paper han tingut les persones i els equips en la consolidació d'eFormación? Com valoraries la col·laboració entre diferents equips i organitzacions, incloent el treball entre públic-privat que han contribuït al desenvolupament del projecte?

Abans he definit eFormación com una "xarxa de persones"; també he comentat que el seu embrió inicial va ser una xicoteta xarxa formada per professionals de la DGTIC, de l’IVAP i de l’EVES, una xarxa que va anar creixent de manera gradual fins a arribar a tindre més de 40 nodes, o entitats, que interconnecten milers de persones, incloent en esta la col·laboració públic-privada. És a dir, en eFormación no és només que les persones tinguen un paper rellevant, és que són l’autèntic ADN del projecte.

Un missatge per a qui ho va fer possible

Al llarg d’estos 25 anys han participat moltes persones en el projecte. Si pogueres traslladar un missatge a totes elles —a les que van estar al principi i a les que s’incorporaren després—, què t’agradaria dir-los?

Tenint en compte que vaig estar en eFormación la meitat d’estos 25 anys, als que vingueren després m’agradaria felicitar-los ja que, a la vista dels resultats, pense que han fet un treball brillant i han consolidat eFormación de manera definitiva.

D’altra banda, encara que com a missatge no en tinga cap, he de reconéixer als que estan ara, i als que vindran després, que els tinc una certa enveja per no poder participar en la gestió del projecte davant de la irrupció del nou paradigma de la IA. El repte que suposa manejar esta situació en l’àmbit de la formació és fascinant; m’hauria encantat afrontar-lo i viure’l.

Aprenentatge personal i professional

Mirant arrere, quins aprenentatges t’emportes de la teua etapa al capdavant d'eFormación, tant en el pla personal com en el professional?

En el pla personal, el bon ambient i l’entusiasme compartit que teníem en allò que estàvem fent; eFormación em va aportar alguns dels meus millors amics, una amistat de la qual continue gaudint més de deu anys després d’haver passat a dedicar-me a altres assumptes.

En el pla professional, amb eFormación vaig aprendre que els tècnics sempre hem d’estar subordinats als usuaris; nosaltres som només un mitjà per a ajudar-los a assolir els seus objectius. És fonamental escoltar-los i entendre la seua problemàtica real. Al cap i a la fi, ells marquen, emprant una sintaxi en llenguatge "low-code", les línies generals del projecte que després nosaltres transformem en un plec de prescripcions tècniques. Estem a les ordes dels usuaris dels nostres projectes… perdó, rectifique: dels seus propis projectes.

La teua empremta en el projecte

Si hagueres de resumir la teua aportació o contribució al projecte en una paraula, una idea o un concepte, quin seria? Per què?

Treballar en xarxa fa que les aportacions individuals es diluïsquen, però hi ha alguna cosa de la qual em sent especialment content. Just abans de llançar Internauta a través d'eFormación, mentre estudiàvem els perfils necessaris per a un desplegament tan gran, em vaig adonar que cadascun dels rols era perfectament assumible per persones amb diversitat funcional. Vaig proposar la creació d’un Centre Especial d’Ocupació i nos posàrem a treballar a fons per a aconseguir-ho. El resultat va ser la formació d’unes 20 o 30 persones que acabaren sent el motor del projecte. Vore que hui, tants anys després, la majoria continuen treballant en este sector em satisfà enormement.

Mirant a qui continua el camí

Quin consell o reflexió t’agradaria compartir amb les persones que hui continuen impulsant eFormación? I amb qui agafaran el relleu en el futur?

No vaig a ser tan agosarat com per a donar cap consell a les persones que continuen impulsant eFormación; no crec que el necessiten, el treball que estan fent és formidable. I, com he comentat abans, als que agafaran el relleu sí que m’agradaria traslladar-los un sentiment d’enveja per no poder compartir amb ells un repte tan atractiu; només em queda desitjar que el gaudisquen al màxim, tenen per davant una gran oportunitat per a fer-ho.

El futur del projecte

Després de 25 anys de recorregut, com veus eFormación en el present? I mirant cap avant, com imagines el projecte d’ací a altres 25 anys? Quins reptes i oportunitats creus que marcaran la seua evolució?

El fet que en la plantilla de la Generalitat predominen els Baby Boomers i veterans de la Generació X planteja un repte majúscul per a eFormación: en els pròxims anys els seus usuaris es transformaran bàsicament en Centennials, persones acostumades a consumir informació breu, dinàmica i impactant, menys tolerants amb continguts tradicionals basats en textos llargs o vídeos plans. Els hàbits cognitius d’un Baby Boomer estan molt lluny dels d’un Centennial i eFormación va ser creat per a atendre als primers. Esta és la situació en el context actual d'eFormación.

Les plataformes de formació en línia tradicionals, com eFormación, hauran de transformar-se profundament si volen continuar sent útils. Este és, precisament, el repte que tenen davant els qui agafaran el relleu del projecte, un desafiament fascinant.

Afortunadament, igual que eFormación va nàixer amb l’impacte d’Internet, este relleu generacional coincidix amb la irrupció d’un nou paradigma que pretén canviar-ho tot: la intel·ligència artificial. Ben utilitzada, la IA pot convertir eFormación en una cosa radicalment diferent: els dinamitzadors podrien evolucionar cap a agents creats amb IA generativa; els tutors, cap a dissenyadors d’instruccions i comportaments dels agents; els creadors de continguts, a responsables de crear i mantindre una base de coneixement administratiu de qualitat; i des de Funció Pública, es definirien marcs específics i normatives amb les quals orquestrar eFormación.

Pot semblar una marcianada, ho sé, però també ho pareixia fa més de 25 anys quan es va proposar eFormación. Per sort per a mi, ja no serà necessari que ningú em defenestre: soc un Baby Boomer; en breu em jubile.